N’hi ha coses que no cal dir (o això diuen) i fa un parell de dies, quan mirant-me vas dir que encara no havies trobat a ningú que hagi lluitat per tu, em van envaïr unes ganes boges de donar-te una resposta que vaig reprimir en aquell moment, perquè vaig pensar que no calia dir-ho.
No obstant, avui crec que ho haig de dir. Ho crec perquè ho sento (encara que no sàpiga ben bé perquè) però sí puc afirmar que desitjo que no tinguem fi i, per tant, no penso deixar de lluitar per tu (perquè encara que no ho sàpigues sempre ho he fet. A vegades, la millor manera de lluitar es troba precisament en saber apartar-se de la batalla).
Sóc conscient que ara mateix la teva vida és un cúmul de situacions que no et deixen anar en cap sentit i que “estas” on el moment et porta, però… jo no vull això per tu. No és el que m’has dit del que sents, sino justament el que no dius de tot el temps que no passes amb mi. Pel contrari, quan em mires veig emoció als teus ull, t’entusiasmes quan reps un dels meus missatges dient-te simplement que et trobo a faltar “només una mica” i jo vull que aquesta il.lusió per la vida la mantinguis sempre.
Justament per això vull lluitar per tu. Vull ser jo qui pugui anar amb tu de la mà acompanyant-te per la muntanya mentre contem estels, però sense prometre’t pujar-te a la lluna o baixar-te el cel. Vull regalar-te la posibilitat de compartir la realitat…, i per això no cal que surtis del teu món, sino que vull mantenir-me en ell anhelant a cada instant el teu somriure mentre em dius “bitxet”.
Sé perfectament que qualsevol sentiment es queda curt darrere d’unes paraules, però crec que avui és una bona ocasió per desitjar-te felicitat. Vull que puguis surar i que sàpigues que la realitat de la teva vida és millor que qualsevol del somnis que havies tingut. Vull que estiguis disposat a ser FELIÇ perquè llavors ho seras i vull ser jo qui t’acompanyi mentre tinc l’opotunitat de poder donar-t’ho tot.
I per si encara et queda alguna mena de dubte, vull que sàpigues que penso en tu cada segon, que t’imagino ara llegint això i que et somio sota meu mentre ho fas.
A que el millor regal que podía fer-te és dir-te simplement la veritat?
La veritat és que lluitaré per tu (com dèia "Foreing" a una de les seves cançons...: "I'll fight for you"):
I'll fight for you, I'll give you all I got to give
I'll fight for you, as long as we both should live
I'll search for heaven each day
And together, we'll find a way
And I'll fight for you darlin'
I'll fight for you baby, cause I've waited too long for love
Com resposta a la teva pregunta…. No. Mai em cansaré de tu.
2 comentarios:
i per tu? algun cop algu ha lluitat per tu?
potser el que et cal
es sentirte segura
crearte el teu propi santuari
alli, amb qui necessites,
amb qui et necessita.
no siguis egoista, pero mira per tu. El no es una paraula necessaria a vegades, i encara q fa mal, un si o simplement posposarho fara un tall mes profund dins la ferida. Lluita, si, pero buscat un bon senyor del qual lluir el senhal.
Courage ;D:
Sembla que hagis estat aquesta nit rondant pels meus pensaments, jaja
Només fa unes hores que jo hem vaig fer la mateixa pregunta: Algun cop ha lluitat algú per mi?
I... saps què m'he respost?
Doncs, que en el fons, el que realment "vull" (que no és el mateix que "necessito") és que el senyor de qui porto orgullosa la senyal vulgui lluitar amb mi (i per mi, es clar).
Jo em sento segura, Courage. Que jo tingui el meu santuari no vol dir que no vulgui compartir-ho amb la persona amb qui sento que, quan m'abraça, no hi ha res ni ningú més al món...
Publicar un comentario en la entrada