TORNO A RESPIRAR

No t'ho havia promés...

I es que ... només unes paraules teves i torno a respirar!

És veritat que em queda un buit a l'estòmac cada vegada que marxes. És veritat que no voldria que t'anessis mai del meu costat, però sento dintre meu algo que em diu que no termines d'anar-te i lluitaré per aquest sentiment fins que la vida (i tu) m'ho permeti.

Vull que siguis tu qui em doni la mà mentre caminem pel demà plé d'il.lusions per viure.